Critica ELS COLORS DEL TIC-TAC por el www.jovespectacle.cat

Aquest és un espectacle estrenat al 2010. El mes de febrer d’aquell any, uns mesos abans de la seva estrena, vaig tenir la oportunitat de veure un ‘Assaig general’ que la companyia va organitzar a les Cotxeres Borrell. I ja es veia que seria un bon espectacle.

No cal dir gaire cosa: ‘Els colors del Tic-Tac’ (o com jo mateix vaig recomanar que es rebatejés l’espectacle, en veure’l) ens explica una tarda de jocs d’infants.

Un noi que fa anys, truca als seus amics (un altre nen i dues nenes) perquè vinguin a casa seva a celebrar-ho. De seguida veiem un panorama que sovinteja actualment: cadascú amb la seva consola, mòbil o tablet, emmig la frustració de l’amfitrió. Però un fet casual fa que s’envagi la corrent elèctrica de la casa, i de l’avorriment sobtat dels protagonistes, sorgeix, de forma natural, l’inici dels jocs als quals sempre han jugat nens i nenes. Des d’inventar-se històries fantàstiques inspirades (això ho poso jo) en pel·lícules i sèries, i en menor mesura de llibres, fa poc vistos, a jocs molt més físics. Aquests, majoritàriament a base d’esfèriques, van del bàsquet i el futbol (no perdre’es l’escena d’aquest esport, ja sabreu perquè ho dic els que aneu a veure’l) fins a unes bitlles que van fer aplaudir la sala el dia en què vaig ser-hi.

Aquest recorregut continua i continua fins a acabar en un castell imaginari, que no podria ser fet d’altre cosa que de naips, seguint la gran creativitat d’ús dels objectes, que surten gairebé tots d’un gran bagul blanc, que juntament amb un enorme dau (que en realitat és una katiuska de daus) conformen la senzilla escenografia de l’espectacle.

Però és que es tracta d’això, de fer tot un món d’uns elements senzills i quotidians. I puc certificar que ho aconsegueixen, sense una sola paraula, recolzant l’acció dansada amb una pantomima i un utilització mesurada de l’onomatopeia i l’exclamació, que en cap moment fan oblidar que, efectivament, estem veient un ESPECTACLE DE DANSA PER A TOTS ELS PÚBLICS.

I no vull deixar-me la música, molt ben buscada, que barreja melodies sense lletra amb cançons, que van de tonades d’aire popular en català o romanès, a cançó italiana (d’aquelles que et porten a d’altres temps) o una preciosa havanera mallorquina.

Al sortir, el comentaris del públic eren en la línia ‘què bons que són!’ i coincideixo amb ells. És una proposta ben feta, comprensible (molt comprensible per a ser de dansa) i que per no faltar-li, no li falta ni la participació d’un grapat dels petits espectadors al final, que no es fan pregar gaire per pujar a l’escenari a compartir alguns dels jocs i propostes amb els ballarins, entre flaixos de pares que aprofiten el moment per immortalitzar-lo amb els seus mòbils.

En resum i com deia al principi, un espectacle més que recomanable.

Si no us el voleu perdre, heu d’afanyar-vos, ja que, al menys a Barcelona, només es podrà veure els diumenges que queden el mes de setembre, al Poble Espanyol.

La propera ocasió serà, de moment, el diumenge 2 de febrer de 2014 al SAT! de Barcelona, en sessions de matí i tarda.

VER LINK DE NOTICIA:

http://www.jovespectacle.cat/noticies/2013/09/08/critiques-els-colors-del-tic-tac-de-ns-dansa-el-setembre-al-poble-espanyol-de-barcelona/